El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya lliurarà el guardó el diumenge 30 d’abril, a les 12 del migdia, a una fundació privada que atén des del 1987 persones sense llar a la ciutat de Barcelona.
La fundació privada catalana –nascuda l’any 1987- Arrels Fundació ha estat reconeguda amb el premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat 2017, segons ha anunciat avui l’organització del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (CLAM) i promotora d’aquest guardó. Es lliurarà el diumenge 30 d’abril, a les 12 del migdia, a l’Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles.
El jurat del premi, després de valorar diverses candidatures, ha decidit atorgar aquest guardó a Arrels Fundació “pel seu treball solidari admirable a favor de les persones sense sostre, víctimes de la marginació, de la desigualtat i de la pobresa”.
El CLAM valora també el fet que “és una entitat que durant 30 anys està donant suport a persones sense llar, promovent la seva autoestima i confiança i garantint que, quan decideixin sortir del carrer, tinguin cobertes les necessitats bàsiques” així com també per “treballar per sensibilitzar la societat de les causes que provoquen que una persona es quedi al carrer i oferint possibles propostes de millora”.
Per a l’organització, “aquesta tasca solidària d’una fundació formada per una cinquantena de treballadors i gairebé 400 persones voluntàries a favor de la dignitat d’unes 1.900 persones sense sostre responen perfectament al missatge i l’actitud vital que guia l’obra del bisbe Pere Casaldàliga i, per tant, la fa mereixedora del premi que duu el seu nom en aquesta 14a edició”.
Entitat guanyadora
Arrels és una entitat que des de 1987 es dedica a l’atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. Per fer aquesta feina compta amb el treball i el suport de professionals, voluntaris i persones ateses que formen un equip que comparteix un sol crit: Ningú dormint al carrer!
Els membres d’Arrels són persones que volen que ningú dormi al carrer. Des de 1987 han acompanyat més de 10.000 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Compten amb el suport de 54 persones contractades, prop de 400 persones voluntàries i 4.000 donants que fan possible dur a terme diferents programes d’actuació.
El seu objectiu és acompanyar i atendre les persones sense llar que es troben en les fases més consolidades d’exclusió perquè tornin a ser el més autònomes possible; sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes de la pobresa al nostre entorn; i denunciar situacions injustes i aportar solucions que ajudin a transformar la realitat d’exclusió social.
L’experiència i el contacte diari amb les persones sense llar ha construït des dels inicis, la seva manera d’atendre les persones i d’afrontar les causes que generen quedar-se sense llar.
- Abordant situacions però també les causes. Sent al costat de les persones sense llar, promovent la seva autoestima i confiança i garantint que, quan decideixin sortir del carrer, tindran cobertes les necessitats bàsiques. Al mateix temps, treballen per explicar a la societat les causes que provoquen que una persona es quedi al carrer i possibles propostes de millora.
- Atenent les persones des d’un punt de vista integral, respectant els seus ritmes, sense imposar, fomentant la seva participació i pressa de decisions en el seu procés de millora, i fomentant la reducció de danys. La persona és el centre de qualsevol intervenció.
- Una entitat on tothom aporta. Les persones sense llar aporten coneixement des de la seva experiència i visió crítica, l’equip de voluntariat permet crear nous vincles amb les persones més vulnerables, i l’equip de treballadors afegeix la perícia tècnica i la continuïtat dels processos.
- Apostant per la innovació social. Els agrada fixar-se en projectes i iniciatives d’altres països enfocats a les persones sense llar per aprendre noves formes d’actuació i adaptar-les.
- Sent independents. El fet de comptar amb una base social àmplia que els dóna suport facilita la seva capacitat crítica amb aquelles visions del fenomen sense llar ancorades en el passat i que tendeixen a perpetuar-lo, i els dóna seguretat i llibertat d’actuació.
Dades d’Arrels Fundació a 1 de juny de 2016
A Barcelona hi ha més de 3.000 persones sense llar, de les quals 419 dormen en solars i fàbriques en desús, 1.907 dormen als albergs i altres recursos públics i privats, i 941 dormen directament al carrer. L’equip de carrer d’Arrels recorre Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí.
Entre les persones sense llar a Barcelona, el 86% són homes i el 14% són dones; la meitat tenen entre 25 i 49 anys. El 66% de les persones són immigrants que procedeixen de 46 països diferents, comunitaris i no comunitaris. De mitjana, les persones entrevistades fa 3 anys i 9 mesos que no tenen una llar estable. De fet, el 70% fa més d’un any que viu al carrer. Segons dades recollides pel Cens de persones que viuen al carrer, en el qual Arrels ha entrevistat 348 persones que dormen als carrers de Barcelona, 1 de cada 5 no es pot fer càrrec de les seves necessitats bàsiques i 3 de cada 4 no tenen cap tipus d’ingrés econòmic. El 19% de les persones entrevistades pateixen una situació de vulnerabilitat elevada; el 50% diu que no disposen de targeta sanitària i el 37% diu haver estat víctima d’agressions físiques i/o verbals