#EntrevistaCFF | Drac Màgic: “Fa mig segle que pensem les imatges per entendre el món i imaginar futurs possibles”

Fotografia de Txisti.

Avui parlem amb Marga Almirall i Marta Nieto, de l’equip de producció i continguts de Drac Màgic, entitat de referència que es dedica a la divulgació de la cultura audiovisual des d’una perspectiva responsable, transformadora, inclusiva i feminista. La cooperativa va néixer a finals del règim franquista amb un caràcter innovador. Aquest any celebra 50 anys d’història amb una sèrie d’activitats interdisciplinàries, sessions especials i una exposició virtual per conèixer el seu recorregut.

Des dels seus inicis Drac Màgic no ha parat d’obtenir premis i reconeixements per la seva tasca, entre la qual es troba l’impuls de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, associada a la Catalunya Film Festivals. Com a coordinadora sentim la responsabilitat de revisar-nos contínuament, d’aprendre i de seguir treballant perquè el sector dels festivals i les mostres de cinema esdevingui més equitatiu, inclusiu i generi consciència social. Endinsem-nos, doncs, en l’univers Drac Màgic!


“Generem comunitat, regenerem imaginaris”. Quin significat tenen aquestes paraules per vosaltres?

A Drac Màgic fa mig segle que pensem les imatges per entendre el món i imaginar futurs possibles. Generem comunitat perquè vivim en un món visual, i l’impuls transformador que sempre ens ha mogut a reivindicar la importància social d’aprendre a llegir les imatges, a descodificar-les per saber a qui serveixen i per a què, ens apel·la a mirar-les col·lectivament des dels ecofeminismes, l’atenció a les diversitats i la cultura de pau. Aquesta perspectiva, que enriqueix el camp de visió, planteja la necessitat de regenerar els imaginaris per invocar allò que encara no s’ha dit o no s’ha vist, o no s’ha vist prou. Regenerem imaginaris en el sentit que volem que l’audiovisual sigui una eina especulativa per imaginar i projectar una realitat que encara no existeix, un espai des d’on qüestionar, intervenir i reconfigurar les narratives per a reinventar el món i atrevir-se a dibuixar les utopies que volem viure.

En els darrers 50 anys s’han produït multitud de canvis en el nostre país. Fent vista enrere, com ha evolucionat el fet de contribuir a la transformació social a través de la cultura audiovisual? Per exemple: han canviat les temàtiques a tractar o la manera d’apropar-les a la ciutadania?

Han canviat moltíssimes coses. Començant pel context social i polític, la tecnologia i l’accessibilitat a les eines de captació i exhibició audiovisual, les metodologies educatives, i acabant per l’equip i l’organització del Drac Màgic que també ha anat evolucionant i ha pres moltes formes al llarg de 50 anys. En relació amb les temàtiques, Drac Màgic ha procurat ser molt permeable als debat socials, per tal d’abordar-los des de la cultura audiovisual. Alguns d’aquests debats han entrat per quedar-se, com és el cas de la perspectiva feminista, que és un dels eixos principals de pensament i acció de l’entitat. Pel que fa a les formes d’apropar-les a la ciutadania també, avui en dia és molt diferent la forma com ens relacionem amb les pel·lícules i l’audiovisual, ho duem a la butxaca i veiem imatges tota l’estona; quan Drac Màgic es va fundar, anar a una sala de cinema era un acte molt més massiu i quotidià.

Drac Màgic és un grup d’interès. Quin balanç, personal i professional, feu de la influència que ha tingut Drac Màgic en la societat i en les institucions?

Drac Màgic l’han conformat els equips que en cada moment han format part de la cooperativa així com el treball tentacular en col·laboració i en xarxa amb professionals de diferents àmbits: educatiu, cultural, cinematogràfic, cooperativisme, entitats, etc.  El suport i la complicitat d’algunes institucions ha estat clau per poder tirar endavant la tasca de la cooperativa.

Porteu a terme diversitat de projectes. Per què, al 1993, veu decidir organitzar la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona? Quin és el vostre tret diferenciador?

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és fruit de les complicitats amb els espais i debats del moviment feminista de la ciutat i de l’aprenentatge d’iniciatives referents, a nivell internacional i estatal, precursores en la difusió del cinema fet per dones. Durant els anys vuitanta del segle XX, conflueixen els desitjos i les oportunitats de diversos grups de dones arreu per portar endavant festivals que celebren, de manera específica i especialitzada, el cinema feminista i fet per dones. En aquells moments fundacionals, Drac Màgic va inspirar-se en la feina feta per les companyes darrera el Festival de Films de Femmes de Créteil (1979-actualitat), el Festival de Films et Vidéos des Femmes de Montreal (1985-1992), el Festival Internazionale Cinema e Donne a Florència (1988-actualitat) o el Internationales Frauenfilmfestival Dortmund / Köln (1984/1987-actualitat), entre d’altres associacions, distribuïdores feministes i xarxes internacionals.

El 1987 Anna Solà i Marta Selva, que seran les fundadores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, van fer un viatge a la Fira Internacional de Llibre Feminista a Montreal, juntament amb algunes companyes de La Sal Edicions. Amb la complicitat i el finançament de la Filmoteca, aquell viatge tenia com a objectiu de l’equip de Drac Màgic assistir a les projeccions del Festival de filmes et vidéo des femmes de Montreal i traçar aliances per començar una iniciativa similar a Barcelona. L’assistència a la trobada de la xarxa KIWI (Kino Women Internacional), impulsada per la cineasta soviètica Lana Gogoberidze, va ser un dels moments fundacionals de la Mostra.

Aquell viatge va impulsar, el juny de 1990, l’organització de la IV Fira Internacional de Llibre Feminista a Barcelona. Com a activitat paral·lela de la Fira, Drac Màgic va organitzar la “Setmana del cinema fet per dones” a la Filmoteca. Aquesta setmana serà una llavor de la que esdevindrà la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, amb inici el 1993 i recorregut fins a l’actualitat. 

El 1993 neix la primera edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. La seva programació assenta unes bases programàtiques que encara avui en dia orienten la tasca de la Mostra: el rescat de les pioneres del cinema, l’atenció a cinematografies de latituds i autores destacades i una vista panoràmica de les realitzacions recents en clau feminista.

La pandèmia ha evidenciat, encara més, la importància d’associar-se, de cooperar. Què suposa per la Mostra Internacional de Films de Dones formar part de la comunitat CFF?

Catalunya Film Festivals és un espai d’associació de festivals de cinema que pot servir per compartir experiències i recursos, reconèixer reptes conjunts de futur i oferir espais de reflexió i formació per als i les professionals de la divulgació cinematogràfica. Articular-se com a grup és essencial per potenciar la difusió de la cultura audiovisual, comunicar la riquesa de la nostra diversitat i reconèixer el treball d’altres entitats i organitzacions.

Vosaltres vau ser les primeres en apostar per l’educació al cinema. Les imatges creen, i perpetuen, imaginaris col·lectius. Per què és important treballar valors com la igualtat o la inclusió des de la infància? I quin valor afegir aporta el vostre projecte?

Drac Màgic es dedica des dels seus inicis, el 1971, al foment de l’educació en llenguatges audiovisuals. Vivim en una societat preeminentment visual, on les imatges estan presents en els diferents trajectes vitals de les persones, formen part de les experiències que alimenten els coneixements, els pensaments, les emocions i les referències simbòliques que configuren les identitats. Per això, recolzar l’educació visual, qüestionar la recepció audiovisual automatitzada i desenvolupar la pròpia creativitat és imprescindible per garantir una mirada activa i una actitud responsable en la nostra relació, individual i col·lectiva, amb el món de les imatges i la cultura audiovisual.

Treballem des d’una perspectiva feminista que posa especial atenció en la cultura de pau i en les diversitats culturals i afectives-sexuals. La proposta educativa de Drac Màgic passa per oferir eines de formació en llenguatges audiovisuals per explorar el plaer de mirar, per desenvolupar la reflexió al voltant dels continguts i els valors que transmeten les imatges però també el plaer de crear amb les imatges, de formular nous imaginaris, de desitjar referències visuals diverses, inclusives, més lliures i dignes.

I per què penseu que el cinema, o l’audiovisual, és una bona eina per a fomentar-los (valors com la igualtat o la inclusió)?

La manera com es representa la realitat a través de la cultura visual configura, en gran part, la nostra percepció del món. En tant que agents socialitzadors, les imatges, relats i discursos que es transmeten a través del mitjans de comunicació, influeixen en la configuració dels imaginaris individuals i col·lectius i transmeten una sèrie de valors associats. Aquesta transmissió pot comportar una visió esbiaixada del món en la que es perpetuen rols i actituds estereotipats associats a la feminitat i la masculinitat, una perpetuació de la violència simbòlica i masclista, unes percepcions desiguals sobre les relacions afectives i sexuals, així com imaginaris racistes i colonials, entre d’altres. D’aquesta manera, l’educació i la formació en llenguatges audiovisuals permet facilitar eines de descodificació dels mecanismes i configuració de les imatges i els seus missatges, així com desenvolupar una mirada activa i crítica amb els discursos i valors que comporten.

Per altra banda, creiem que analitzar, reconèixer i criticar els estereotips i les violències simbòliques de les imatges que ens envolten és una tasca necessària, però no és el final del camí: volem fer que aquesta resistència sigui festiva i plaent. Per això, a Drac Màgic no ens conformem amb l’anàlisi i la crítica sinó que volem anar més enllà: proposar, a través dels nostres projectes de programació, distribució i formació audiovisual, models de representacions alternatives que contribueixen a construir imaginaris diversos, respectuosos amb les diversitats i les diferències i lliures de violència.

Una de les dades més destacades dels Premis Gaudí 2021 ha estat que, per primera vegada en tretze anys, hi ha hagut més dones nominades que homes a les categories nominatives. A més, s’ha vist un augment de dones nominades a algunes categories habitualment masculinitzades, com el so o els efectes visuals (Font: TV3). El canvi ja és aquí? Què s’ha fet i què al seguir fent perquè el canvi sigui sostingut en el temps?

Per una banda, és un motiu de celebració i la demostració de l’evolució d’equilibri de la representació d’homes i dones en el cinema, però d’altra banda, que sigui ara per primera vegada demostra que en l’àmbit educatiu cal mostrar els referents de grans dones al cinema i no només ensenyar autors. Si els premis i les nominacions pretenen ser una representació del panorama audiovisual català, el normal és que es representin com a mínim la meitat de càrrecs i pel·lícules amb un paper rellevant per a les dones, però s’ha de seguir qüestionant, analitzant i identificant quines són les narratives de les creacions audiovisuals, els seus arguments i les seves formes de representació i producció, perquè la perspectiva feminista estigui inclosa no només de forma quantitativa sinó de forma qualitativa.

Tot i l’evolució de la qual parlàvem abans, seguim vivint en una societat marcada per l’hegemonia cultural. Com podem encoratjar a altres festivals, mostres i agents del sector a posar les cures al centre, a fer un pas més envers la Responsabilitat Social Audiovisual? (Per exemple: ús responsable del temps, mirada igualitària a les programacions, ús d’un llenguatge no sexista, accessibilitat, etc.)

El patriarcat organitza la nostra societat de cap a peus, és un problema sistèmic, com ho són les dinàmiques extractivistes, colonials i ecocides. No existeix un únic manual de resistència o de resposta a les violències que comporta, però està clar que les feministes ens han ensenyat a qüestionar els modes de fer androcèntrics, heteropatriarcals i capitalistes i les seves propostes aporten moltíssimes alternatives de valor a l’hora de viure d’una manera més respectuosa amb la resta i amb el món. Alguns aprenentatges que poden aplicar-se al sector cultural passen per no imposar un únic model d’esdeveniment cultural; prendre’s seriosament les necessitats dels públics i construir conjuntament les propostes; desplegar una xarxa de complicitats i col·laboracions amb altres entitats, espais, festivals, comunitats; generar dinàmiques de valor que no passin per la competició; vetllar per l’equilibri dels temps laborals i personals dels equips; programar les activitats amb una mirada atenta als equilibris identitaris i als discursos transformadors; comunicar les accions amb llenguatge no androcèntric i respectuós amb les diversitats, etc.