Parlem amb Antoine Leonetti, director de la Mostra FIRE!!, fem balanç de la història del festival, ens recomana alguns dels títols imprescindibles de la seva programació i ens parla de la importància del FIRE!! PRO i el FIRE!! LAB.

27 edicions donen per fer balanç de la Mostra. Com ha estat el pas dels anys per el FIRE!!

Doncs podem sense dubte fer un balanç extremadament positiu de la Mostra FIRE!! dels últims anys, la veritat. Som una festival ja molt assentat a la ciutat i a l’espectre cultural no només del col·lectiu LGTBI, sinó de tot el públic més inquiet de Barcelona, que busca propostes cinematogràfiques de qualitat i l’assegurança de trobar al nostre festival petites joies del cinema mundial, impossible de veure a d’altres àmbits. El nostre festival ha crescut molt també en volum des de que vam assumir-ne la direcció el Joako Ezpeleta i jo mateix, a partir de l’any 2008. Gràcies a una col·laboració amb l’Institut Francès, seu del festival, hem pogut ampliar molt la quantitat de projeccions i d’activitats. Hem passat de 25 títols l’any 2008 a 51 enguany. Hem ampliat molt, en particular, la nostra secció Pantalla Trans dedicada a les persones transgènere, des de la seva creació l’any 2013. El mateix a nivell de quantitat de públic, des de les 3000 persones que acudien al festival a la nostra arribada, fins les 7000 persones que passen avui per totes les nostres activitats. 

I hem ampliat públics també cap al sector professional, amb la creació fa alguns anys d’una secció FIRE!! PRO, que segueix creixent any rere any, en particular amb la creació l’any passat del primer FIRE!! LAB, laboratori de creació de cinema LGTBI.

A la secció FIRE!! PRO trobem la taula rodona ‘Com representar els no representats: la inclusió LGTBI al guió cinematogràfic’. Segueix sent molt necessari parlar d’aquest tema perquè la presència dels personatges LGTBI segueix sent mínima i a més moltes vegades es representen de manera estereotipada. 

Sí, el col·lectiu LGTBI està absolutament infrarepresentat al panorama audiovisual espanyol en general, i català en particular. Tenim potser la sensació de que no és així perquè és veritat que cada cop trobem més pel·lícules i més sèries de televisió que aborden aquesta temàtica. Però aquesta sensació ens ve provocada en primer lloc gràcies a la producció estrangera, en particular estatunidenca. Als Estats Units, la GLAAD (Gay and Lesbian Association Against Diffamation) vetlla des de l’any 1985 per una representació cada cop més equilibrada del col·lectiu LGTBI als mitjans audiovisuals d’aquest país. Gràcies a la seva acció, els festivals de cinema LGTBI de tot el món poden nodrir-se, en part, de produccions abundants provinent d’aquest país. A Espanya, tenim la sort de comptar ja amb un observatori l’objectiu del qual és similar, però que és molt, molt recent: l’ODA (Observatori de Diversitat als Mitjans Audiovisuals) va ser creat fa només tres anys i ha tingut temps de publicar només 2 informes, interessantíssims, això sí, sobre la representació del col·lectiu LGTBI als mitjans audiovisuals espanyols. Les seves conclusions són ben clares i molt útils, perquè ens donen dades científiques i no només “sensacions”. Concretament, va apuntar al seu informe 2020 que la presència de personatges LGTBI a les pel·lícules i sèries de TV analitzades és només d’un 7,1%, caient fins i tot a un 3,8% en el cas de les pel·lícules de cinema (sabent que, a nivell mundial, un 20% de la població no s’identifica com a estrictament heterosexual). Per si no n’hi hagués prou, només un 54% dels personatges LGTBI d’aquestes pel·lícules passen el test qualitatiu “de Vito Russo”, desenvolupat per la GLAAD, i dins d’aquesta infra-representació la situació de certes persones (trans o bisexuals, per exemple), és encara molt pitjor.

D’això parlarem doncs a aquesta taula rodona, amb els directors Zaida Carmona, Ferran Navarro-Beltrán i Elio Colen, amb la moderació de l’Alba Laguna, el dimecres 15 a les 18h, al Centre LGTBI.

A més, aquest any celebreu la segona edició del FIRE!! LAB, laboratori de pel·lícules LGTBI. Després del gran èxit de la primera edició heu rebut més de 40 projectes. Què significa i què aporta assessorar aquests projectes en desenvolupament?

Aquest laboratori s’inscriu en la mateixa òptica que la taula rodona i el seu objectiu, en aquest cas, és intentar tenir una incidència real sobre la producció de cinema LGTBI al nostre país. Masses projectes de cinema d’aquesta temàtica es queden al tinter o, més bé, als calaixos de les productores o les distribuïdores, perquè sovint no s’atreveixen a donar-los l’empenta que necessiten. Un laboratori com aquest permet portar a terme projectes de més qualitat, evidentment, però també animar a productores i distribuïdores a llançar-se a la piscina i apostar amb més confiança per talents nous, trencadors, directores i directors joves que es deixen la pell per fer canviar la mirada de la societat sobre la diversitat LGTBI. Els 6 projectes seleccionats rebran assessoraments de grup i individuals bàsicament a 3 àmbits, molt senzills: guió, producció i direcció. Aquestes tutories es completaran amb d’altres conferències temàtiques, sobre el tema de la distribució per exemple. I tindran també la oportunitat de presentar els seus projectes a una sessió de pitching (novetat d’aquest any), directament davant de diferents productors. 

Quan creus que es començaran a veure els resultats d’aquest assessorament?

Doncs el primers resultats seran gairebé automàtics tot just després del laboratori, perquè els millors projectes rebran premis de part dels nostre diferents col·laboradors, en especial, per a realment portar a terme el rodatge: ús de càmeres, dies de laboratori, etc. I esperem que la nova sessió de pitching pugui accelerar també radicalment la producció d’alguns dels projectes presentats. La col·laboració de Dama, Filmarket Hub, La Casa del Cine, Catalan Films, Mr, Miyagi i Filmin han estat essencials, enguany, per portar a terme aquesta segona edició i voldria realment agrair la seva participació, perquè ajuden de debò amb ella a millorar la visibilitat LGTBI al cinema català i espanyol.

I per tancar, ens recomanes títols imprescindibles de la vostra programació?

Són tots imprescindibles, naturalment! Però, broma a part, si he de triar per exemple, 4 títols, us recomanaria els següents:

La pel·lícula inaugural evidentment, Mars One, del director Gabriel Martins. Explica la història d’una família que viu tranquil·lament als afores d’una gran ciutat brasilera i veu com canvien les coses, com a família negra de classe mitjana baixa, després de la presa de possessió d’un president d’extrema dreta. La filla, Eunice, s’enamora també d’una altra noia i planifica anar-se’n de casa…

Celts, de la directora Milica Tomovic, és una pel·lícula sèrbia sobre un grup d’amics que es reuneixen per un aniversari familiar a una casa particular l’any 1993, durant la guerra. Els diferents personatges, alguns del col·lectiu LGTBI, creuen les seves diferents històries durant una nit màgica on tot sembla possible, dins d’un context particularment dramàtic.

Canela, documental argentí de la directora Cecilia del Valle. El retrat de Canela Grandi, dona excepcional, arquitecta, professora a la ciutat de Rosario i persona transgènere que, amb 48 anys, es debat entre intervenir quirúrgicament el seu cos o no. Consulta professionals de la salut, els seus fills i les seves amistats fins a adonar-se d’alguna cosa sobre el seu desig que realment no esperava.

I també la pel·lícula de cloënda, The Swimmer, del nostre adorat director israelià Adam Kalderon, que ja vam conèixer fa uns anys amb Marzipan Flowers. A The Swimmer, seguim els passos de l’Erez, un excel·lent nedador que és seleccionat per a un cobejat campament d’entrenament d’elit. Hi coneix l’atractiu nedador Nevo i, tot i que el seu exigent entrenador aviat l’adverteix que s’ha de mantenir allunyat del Nevo, l’Erez ha de reconèixer que és una cosa impossible…