El passat dijous 11 de març a les 10.30h va tenir lloc la taula de treball ‘(Re)definir les finestres d’exhibició’, una trobada oberta organitzada per l’Americana Film Fest amb la col·laboració de PANTALLA (Federación Estatal de Coordinadoras de Festivales de Cine y Contenidos Audiovisuales) i Catalunya Film Festivals. La jornada es va dur a terme a través del canal Youtube del mateix festival i va comptar amb la participació de diferents referents de l’exhibició cinematogràfica: José Luis Cienfuegos (Profestivales 21, Festival de Sevilla), Ramiro Ledo (Promio, Duplex Cinema), Sílvia Lobo (Próxima, Elamedia), José Antonio de Luna (AEVOD, Filmin) i Elena Subirà (PANTALLA, DocsBarcelona). Va moderar la taula Tito Rodríguez (ICAA).
Partint de les afectacions post-covid en el sector audiovisual, la trobada va tenir l’objectiu de plantejar possibles actuacions entre diferents entitats i associacions de l’exhibició cinematogràfica: sales d’exhibició independents, distribuïdores, festivals i plataformes VOD. En la trobada els i les ponents van analitzar els punts d’inflexió del darrer any, compartir inquietuds i plantejar solucions. La jornada es va dividir en tres blocs temàtics, complementaris entre sí, on cada ponent va oferir les seves pròpies observacions i opinions.
Primer bloc. Sobre els nous models de mercat i la redefinició del circuit
2020 ha estat un any d’aprenentatges: encerts, errors, reptes i innovacions
Elena Subirà va reconèixer que 2020 va ser un any molt assagístic, ple d’incertesa i condicionat per una presa de decisions ràpida que va desenvocar en conclusions encertades i errònies al mateix temps. Radiografiant el 2020, el primer impacte de la pandèmia va ser quan els festivals van haver de cancel·lar la seva presencialitat i cercar alternatives a les plataformes online. Segons Subirà, el públic va seguir consumint cinema independent de la mateixa manera que ho havia estat fent. De fet, va afirmar que “el públic està àvid de cinema independent”. Aquesta nova dinàmica, a dia d’avui, segueix afectant la cadena de valor cinematogràfica. Segons José Luis Cienfuegos, ara el repte rau en saber conduir aquesta nova dinàmica i en saber organitzar aquest nou model híbrid que oscil·la entre la realitat física i la online, amb l’objectiu de que sigui més útil per la indústria i el cinema.
“La crisi ens obliga a prendre decisions molt ràpides però també ens obre oportunitats importants.” (Elena Subirà, PANTALLA)
Els festivals han fet un gran esforç i han demostrat la seva capacitat d’adaptació
El treball que han realitzat els festivals i les mostres de cinema per garantir l’exhibició de pel·lícules és immens. Subirà va recalcar la seva capacitat d’adaptació dins d’aquesta nova realitat, la qual ha permès seguir forjant vincles amb el seu públic habitual. Per la seva part, Sílvia Lobo va destacar la necessitat de seguir lluitant per l’estrena de pel·lícules als festivals perquè tenen una important repercussió mediàtica i són un segell de qualitat. Tots els i les ponents van coincidir en què en aquesta nova etapa, la competitivitat entre festivals ha quedat enrere. Tal com va assenyalar Cienfuegos, ara preval la voluntat d’associar-se, de conviure i de treballar amb altres entitats i agents del sector amb un objectiu comú: poder arribar al major públic possible. També va afegir que és moment de que els festivals es preguntin els seus objectius a curt i a llarg termini, de distingir entre les seves habilitats perquè els festivals, els públics i els agents involucrats del sector obtinguin el major benefici.
“És un èxit que amb el naixement de PANTALLA haguem pogut coordinar i agrupar a més de 180 festivals i mostres de tota Espanya. Un dels nostres objectius és explicar el seu valor en el circuit de l’audiovisual.” (Elena Subirà, PANTALLA)
La raó de ser dels festivals és a les sales de cinema
Al llarg de la jornada es va posar en valor la importància de mantenir la presencialitat als festivals i també la importància de les sales de cinema independents. Ramiro Ledo va afirmar, amb contundència, que les sales de cinema independents necessiten romandre obertes: “són un canal connector entre la xarxa local i el comerç de proximitat amb el cinema menys mainstream”. Ledo va afegir que, segons la seva opinió, la diferència entre una sala d’exhibició i un festival és que aquest últim ha pogut trobar alternatives compatibles per seguir garantint les projeccions: les plataformes VOD. A més, va explicar que, “en el context actual de restriccions i limitacions, s’ha comprovat que hi ha una asimetria estatal pel que fa a la implantació de protocols sanitaris que estan canviant el model de mercat”. Tot i que es lluita per la presencialitat, tots els i les ponents van coincidir en què es vol aprendre a conviure amb l’online i aprofitar l’oportunitat que brinden les noves finestres.
“Un dels reptes, mentre segueixin les restriccions actuals, és com permetre que els agents locals no quedem expulsats de la cadena de valor cinematogràfica.” (Ramiro Ledo, Promio)
El cinema independent ha resorgit amb més força
Segons Lobo, una de les primeres decisions que van haver de prendre les distribuidores durant la pandèmia, va ser la de definir quines pel·lícules es podien estrenar i quines s’havien d’aplaçar. Les grans produccions comercials van ser les primeres en retardar les seves estrenes, mentre que altres productores van acudir a les plataformes VOD més populars per estrenar online les seves pel·lícules. És en aquest moment que el cinema menys comercial va tenir la possibilitat d’arribar a pantalles i a sales d’exhibició on normalment abans no arribaven. Segons José Antonio de Luna, l’obertura del cinema independent ha quedat patent. A més, segons de Luna, els festivals han tingut la possibilitat d’expandir-se territorialment a través de l’streaming. També s’ha considerat important respectar estrenes cinematogràfiques als festivals de cinema europeus, tal com va assenyalar Sílvia Lobo.
“Tenim clar que els festivals són aliats. Els cinemes independents estem vinculats al teixit local i ens assemblem als comerços de proximitat.” (Ramiro Ledo, Promio)
Els serveis VOD apareixen com una nova oportunitat, com una alternativa eficaç
La crisi ha obligat les empreses d’exhibició a buscar alternatives ràpides: les plataformes VOD. Tal i com va apuntar Subirà, els festivals s’han pogut beneficiar del know-how de les plataformes VOD. És el cas Filmin, que segons José Antonio de Luna, al 2020 van acollir un total de 52 festivals i van servir més d’un milió de continguts. En els darrers mesos, aquestes finestres online han ajudat als festivals a poder seguir sent actius posant el públic al centre. D’alguna manera, els festivals s’han obert i adaptat a una nova finestra, abans poc habitual. Segons de Luna, els canals VOD han permès que els festivals més locals arribessin a tot el país. Entre tots i totes van coincidir en què el món online ha obert una nova oportunitat que dona peu a contextos i a canals més variats. Segons Subirà, “l’online ens ha obert una gran oportunitat que, en part, fa més complexe la nostra feina. Estem a l’era de les variables: és més heterogènia i menys estandarizable”.
“Veure una pel·lícula a sala és quelcom natural, però potser ja no té sentit una concepció tan rígida de les finestres d’exhibició. Se’ns han obert moltes opcions que ens permeten reordenar les finestres perquè siguin més rentables.” (José Antonio de Luna, AEVOD)
Segon bloc. Sobre els nous i els vells públics: secuperació, fidelització i captació
A les sales és on es crea la connexió amb el públic
Subirà va comentar que la crisi va propiciar que els festivals s’animessin a provar una nova finestra fins aleshores poc habitual. Tot i això, tothom va coincidir que l’objectiu final, quan les restriccions disminueixin i la situació millori, és poder tornar a les sales presencials i, així, recuperar el contacte amb el públic: la presencialitat és la peça clau que crea i reforça el sentiment de comunitat i pertinença. Segons Ledo, en els cinemes independents passa el mateix: l’estreta vinculació que tenen amb el teixit local fa que la relació amb el públic sigui molt pròxima. Això propicia que la població connecti amb tot el que passa al món. Segons Cienfuegos, un dels reptes del panorama actual, és seguir treballant el contingut de manera que sigui adaptable a les pantalles físiques i a les plataformes virtuals.
“L’experiència a sales, degut al canvi d’hàbits, ha de canviar. Hem de trobar “alguna cosa” que l’espectador no trobi en l’online.” (José Antonio de Luna, AEVOD)
El públic ha seguit present a la finestra online
A causa del canvi d’hàbits, que alhora ha canviat la dinàmica de la cadena de valor, el públic ha trobat en les plataformes VOD una alternativa on poder seguir gaudint de la cinematografia. Un exemple és Filmin, plataforma 100% estatal, que el 2020 es va demostrar una brillant capacitat d’adaptació que va permetre la conversió dels festivals en els moments més difícils. En aquest sentit, Subirà va apuntar que sense Filmin hauria estat inviable celebrar els festivals de manera online. De Luna va afirmar que, ara mateix, la convivència entre l’online i la realitat física té més sentit que mai, tot i que un dels reptes que el sector té per endavant és gestionar com aquestes dues finestres es poden retroalimentar.
“La relació del públic amb la obra cinematogràfica ha canviat de manera radical. Tenim el repte d’aprendre sobre com comissariar els continguts a la finestra online.” (José Luis Cienfuegos, Profestivales21)
El preu de la cultura i la rendibilitat de l’obra cinematogràfica
El preu de la cultura ha entrat en debat arran de l’aparició de les noves finestres i dels canvis en el sector que aquestes han generat. Elena Subirà va manifestar que un dels punts febles és l’element discordant de la monetització. Segons Sílvia Lobo, “el pas d’una pel·lícula per una sala de cinema comporta una determinada presència a nivell nacional; si s’acut directament a plataformes VOD, (aquesta presència) es dilueix.” L’enorme distància que hi ha entre les dues finestres obliga a les empreses d’exhibició a fer una reflexió i també a anar a remolc de les majors internacionals, que són les que sovint marquen les pautes generals de la indústria, tal com va apuntar Lobo. Segons Ramiro Ledo, “és insostenible avui en dia mantenir les entrades a les sales de cinema a dos o tres euros”. També va apuntar que pels propietaris de les sales d’exhibició de cinema independent, el preu no és un factor decisiu que marqui l’assistència del públic. El preu de les entrades s’hauria de veure repercutit en l’experiència presencial i marcar la diferència entre les diferents finestres d’exhibició.
“Des de la posició dels distribuïdors (…), hem de seguir treballant en un model just i equitatiu per tots. Que ningú es quedi fora de la cadena de valor. I que des de les institucions públiques ens ajudin a seguir posant en valor la cultura. Hauriem de reflexionar sobre el preu de la cultura.” (Sílvia Lobo, Próxima)
Mitjans de comunicació tradicionals i xarxes socials
Un aspecte que també es va destacar és la importància de la comunicació a través de diversos canals. Avui en dia les xarxes socials ocupen un pes molt important de cara a la comunicació externa. Com van apuntar els i les ponents, podem comptar amb plataformes molt diverses i especialitzades amb les quals dirigir-nos a cada segment de públic. Cienfuegos va apuntar que cal seguir recolzant el paper que realitzen els mitjans de comunicació tradicionals i centrar-se en l’atenció que aquests dipositen a la obra cinematogràfica.
Tercer bloc. Sobre la convivència, les sinergies i les vies de col·laboració
Incorporar la pedagogia de la cultura cinematogràfica
Una de les conclusions de la taula del treball va ser la necessitat d’introduir la cultura cinematogràfica en l’àmbit educatiu. Cal desenvolupar i treballar el cinema com una eina pedagògica a les escoles i instituts amb l’objectiu de que el públic del futur distingueixi el valor tan important que té el cinema. És important incorporar l’hàbit d’assistir al cinema des de les primeres etapes de la infància per cultivar l’hàbit de pertànyer a una comunitat, com molts festivals ens volen traslladar amb el seu cinema. Segons Sílvia Lobo, el canvi s’ha de produir des de les institucions perquè sigui possible aquesta valorització de la cultura audiovisual i la seva rendibilitat.
Reordenar les finestres és possible
En el context actual és important que els agents de la distribució, així com també les finestres d’exhibició, treballin totes les seves línies de comunicació possibles. José Antonio de Luna va explicar que la manera més eficient d’arribar a més públic és oferir el major ventall d’opcions possibles, fàcils i accessibles per tothom. En paraules d’Elena Subirà: “s’ha de distingir quina és la finestra més adequada per exhibir un film en concret i distingir entre tots els factors que hi intervindran”.
“Potser ja no té sentit una concepció tan rígida de les finestres. El que és interessant és que se’ns han obert moltes opcions que ens permeten ordenar les finestres d’exhibició per a que siguin més rentables.” (José Antonio de Luna)
La tendència de l’estrena simultània
Segons Ledo, l’estrena simultània era una acció que inicialment formava part de poques companyies. Tot i així, Sílvia Lobo va apuntar que seria un bon punt de partida començar a plantejar-se com instaurar aquest model transaccional amb la finalitat d’ampliar el circuit i arribar a més públics. Es van comentar alguns casos, com ara el de l’estrena de la pel·lícula Roma, estrenada a Netflix, o l’estrena de Mulan, exclusiva a la plataforma Disney+. Les estrenes simultànies, segons Lobo, s’han realitzat com a estratègies de màrqueting i la seva repercussió ha estat positiva. En aquest sentit, van tornar a emfatitzar la importància de d’identificar la millor finestra per a cada obra sense tancar la porta a la possibilitat d’estrenar simultàniament a sales i plataformes.
Sis conclusions
Elena Subirà: “Des de la coordinació i l’empatia per les diferents realitats, hem de reinventar-nos. Uns, sense uns altres, no funcionem”.
José Luis Cienfuegos: “Ha estat bonic com hem treballat junts en aquest any. Això ha arribat per a quedar-se.”
Sílvia Lobo: “La posició dels distribuïdors (…) és que hem de continuar treballant en un model just i equitatiu per a tots. Que ningú es quedi fora de la cadena de valor. I que des de les institucions públiques ens ajudin a continuar posant en valor la cultura.”
Ramiro Ledo: “Celebrem que ens haguem pogut trobar representats molts dels agents de la cadena audiovisual en aquesta trobada.”
José Antonio de Luna: “Reiterem que som una finestra més d’explotació que treballa per a enriquir al conjunt.”
Tito Rodríguez: “Des d’ICAA és important la comunicació per a poder prendre el pols per a establir línies d’ajuda que siguin útils.”