Fotografia de Joan Ruiz (SDE)
El passat dimecres 7 d’octubre es va organitzar la jornada de presentació de l’estudi “Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català”. Va ser organitzada per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE), i impulsat pel CoNCA, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. Al llarg de la presentació, es van plantejar diversos models i mecanismes de producció sostenibles per a una gestió responsable per part de la comunitat de professionals en el sector artístic i cultural.
La jornada, que es va fer en streaming des del CCCB, es va dividir en dues parts: la presentació de l’estudi i una taula rodona, a més a més d’una presentació per part de les principals entitats i organitzacions que van fer possible l’acte. La Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Àngels Pons i Roca, que havia de donar el tret de sortida a la jornada, no va poder assistir de manera presencial, però sí en streaming. A continuació, va presentar la vicepresidenta del CoNCA, la Sra. Margarida Troguet, la Sra. Rosa Tubau d’Acció Territorial i Biblioteques i el Sr. Miquel Curanta, director de l’ICEC. L’empresa que ha realitzat l’estudi, Julie’s Bicycle, va ser l’epicentre de la conferència amb la directora i portaveu Laura Pando, acompanyada de professionals i altres empreses que destaquen per la seva tasca innovadora i compromesa en el sector on actuen. Bruno Sokolowicz, periodista i emprenedor, va ser el moderador que va guiar els interlocutors al llarg de la jornada.
Entitats referents a l’estudi:
Tres anys de sostenibilitat a l’ICEC
El Sr. Egdar García, director de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial de l’ICEC, va contextualitzar la tasca de l’ICEC d’ençà que van començar el 2017 amb la jornada Sostenibilitat i canvi climàtic: un nou repte per la cultura fins a enllaçar amb la jornada del passat dimecres. A través de taules rodones, conferències, formacions i jornades professionals, l’entitat s’ha encarregat de promoure la sostenibilitat en el sector de l’audiovisual i les arts escèniques. La presentació del seu treball es pot trobar resumida a Tres anys de sostenibilitat a l’ICEC.
Seguidament, el Sr. Arnau Queralt, Director del CADS, i el Sr. Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, van aprofundir en l’anàlisi de les dades del canvi climàtic i ens van presentar el que és un dels grans reptes globals i un dels focus de la presentació: l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Arnau Queralt, CADS:
“Les dades sobre el canvi climàtic són preocupants, i la cultura no és una cosa aïllada d’aquesta realitat.”
Amb aquestes paraules Queralt va descriure la situació i va explicar com la cultura havia d’aparèixer en els reptes de l’Agenda 2030: en la millora de la gestió ambiental dels equipaments, com a sector d’ocupació i creació i com a eina de formació i motor de canvi. A través de l’estudi estadístic que ens proporciona l’Oficina de Canvi Climàtic, Samitier va definir les principals lleis del Departament de la Generalitat a favor d’accions pel canvi climàtic i també una anàlisi de les condicions atmosfèriques sobre l’emergència climàtica i una de les raons de pes de l’estudi.
Cultura i sostenibilitat:
Els ODS i la dimensió cultural
La Sra. Marta García Haro, directora de la Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS), també ens va parlar sobre els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) que afecten la cultura que s’han inclòs a l’Agenda 2030. S’hi consideren la preservació dels recursos energètics, els coneixements tradicionals o la valoració de la diversitat cultural, així com la protecció del patrimoni i la promoció de contingut local. García ens diu que “una de les mesures des del Ministeri de Cultura i Esport a l’Agenda 2030 és impulsar la cultura com a element clau de transformació” i per això creu que aquest tipus de jornades organitzades per l’ICEC i el SDE són passos pioners pel nostre país. S’han de promoure pràctiques més sostenibles a través de la cultura, fomentar un ecosistema cultural responsable i, sobretot, comunicar i visibilitzar les noves pràctiques com a font exemplar d’inspiració. Un dels consells que va donar la directora perquè una empresa pugui començar a implantar la gestió sostenible, és que pensi quin marc dels ODS s’alinea més amb la pràctica professional pertinent i, a partir d’allà, descriure quins objectius poden construir des de la responsabilitat laboral i comentar-los.
Marta García Haro, REDS:
“El futur serà sostenible o no serà.”
Presentació de l’estudi:
Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català
Finalment, i per concloure amb la primera part de la jornada, Laura Pando, directora de Julie’s Bicycle, va presentar l’estudi (veure’l complet) Lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu català, que era el motiu principal de tota la conferència sobre el lideratge mediambiental en el sector cultural i creatiu de l’àmbit català. Els principals objectius definits en l’estudi pretenien oferir un diagnòstic de la situació actual del sector, identificar els centres d’actuació, oferir una sèrie de recomanacions a les entitats i poder treballar el concepte de noció i ambició per impulsar el lideratge cultural.
Laura Pando, Julie’s Bicycle:
“Dono l’enhorabona al conjunt del sector català perquè hem vist un bon lideratge que ja s’està desenvolupant en àmbits dels sectors culturals.”
Volem destacar algunes de les mesures adoptades per empreses i entitats més eficients que va assenyalar l’estudi com, per exemple, l’ús de plaques solars fotovoltaiques, la recollida de l’aigua de la pluja, canvis en l’empaquetament dels discos, un ús d’un vestuari reciclat, invertir en gestions d’energia verda, transició tecnològica en llums, consolidació de grups de treballs forestals… Algunes d’aquestes mesures a priori semblen senzilles i fàcils de dur a terme, però la importància del fet radica en què, a través de petits canvis que les empreses poden dur a terme, es poden generar grans accions que poden simbolitzar un canvi de pensament, un moment de reflexió col·lectiva.
La directora de l’estudi també va fer èmfasi en la inversió que es durà a terme dins el sector cultural i va dir que “és important que en l’epicentre d’aquesta estigui present la transformació del sector cap a una recuperació sostenible”.
Taula rodona:
El poder de la cultura contra el canvi climàtic. Exemples de bones pràctiques.
La segona part de la jornada va comptar amb una taula rodona, que tenia per títol “El poder de la cultura contra el canvi climàtic”, amb la participació de cinc empreses i entitats d’àmbits culturals diferents que proposaven exemples de bones pràctiques. Una de les entitats participants, que va ser R4 Films amb Joan Corbella com a representant, és el grup de treball pioner del qual formem part la Catalunya Film Festivals, juntament amb el Festival SUNCINE, l’Observatori de Producció Audiovisual (OPA) i també Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC).
Joan Corbella va explicar que R4 Films neix com un espai de reflexió col·lectiva i com a instrument per introduir el greenshooting a totes les activitats de l’audiovisual. Des de les diverses entitats que hi col·laboren es parla de responsabilitat social audiovisual i de repensar l’entorn del sector. Els objectius que es planteja a llarg termini són generar espais de reflexió col·lectiva; crear i difondre recursos pedagògics; establir sinergies amb entitats de l’audiovisual; sensibilitzar els diferents agents de la cadena de valor amb campanyes de comunicació. Algunes de les activitats que ja han impulsat envolten canvis en els transports del rodatge, canvis d’ampolles de materials més sostenibles, jornades professionals de consciència i la creació d’un segell sostenible, a llarg termini. Trobareu tota la resta de la informació de la presentació al següent enllaç.
Joan Corbella, R4Films:
“Volem fomentar que es parli de la necessitat d’un audiovisual verd. Cal molta pedagogia de la sostenibilitat i molta recerca sobre aquesta en tots els terrenys.”
L’editorial Pol·len Editions ha impulsat el concepte de la ecoedició, la gestió de les publicacions amb criteri mediambiental. Jordi Panyella, el principal representant ens va explicar que compten amb determinades eines per fer-ho: una anàlisi del cicle de vida del llibre, l’espai motxilla ecològica i l’ecodisseny. Aquesta editorial també planifica activitats mensualment que giren entorn les questions del pensament contemporani, com per exemple el malbaratament dels aliments. A llarg termini, volen popularitzar un segell que s’inclou a les publicacions i que assenyala una pràctica sostenible en la seva impressió. També podem trobar la resta de la presentació i objectius al següent enllaç.
Ione Hermosa ens va explicar el seu particular cas sobre optimització des de La Central del Circ. Com a espai de creació per professionals, organitzen jornades de reflexió amb tallers i laboratoris conjunts. A nivell més sectorial, impulsen les creacions més sostenibles i, si pot ser, de proximitat. Ens explica que, amb l’objectiu de reduir costos, van realitzar un estudi amb una asesoria sobre l’eficiència energètica i han implantat noves mesures tan senzilles com l’encesa i l’apagada de la maquinària, l’ús de temporitzadors en els aparells o la reducció de la il·luminació. Aquesta entitat va començar a actuar des del desconeixement més significatiu i ara s’ha convertit en una entitat que serveix d’exemple a altres empreses de bones pràctiques sostenibles per reduir costos.
Ione Hermosa, La Central del Circ:
“Poder disposar dels assessoraments adequats pot ajudar a moltes empreses a millorar la seva aportació a favor de la responsabilitat mediambiental.”
Des de Centris, promotora de festivals musicals, també ens van explicar quines pràctiques sostenibles havien desenvolupat, especialment al Brunch-In. Ens ho va presentar Andrea Lamount conjuntament amb el programa Compromís que duu a terme la promotora. En les passades edicions havien incorporat una trituradora d’ampolles de vidre in situ que convertia les ampolles en sorra. D’aquesta manera, podían usar el nou material per donar-li a una altra associació i així otorgar-li una nova funció. També ho van fer amb la part de les cigarretes.
Andrea Lamount, Centris:
“A un festival no vas només a ballar, també s’intenta traslladar una sèrie de valors que seran útils al llarg de la vida.”
Finalment, dins el sector dels videojocs, Javier Ramello de Herobeat Studios va presentar un nou context de sensibilització en els espais que han creat per a un videojoc del 2021. Endling parla sobre l’impacte que tindrà el fet de no canviar els hàbits que tenim ara en un futur. És la historia de una familia de guineus que es troba en el seu àmbit natural destruït i desforestat per la raça humana. El jugador s’identifica amb els protagonistes del joc, que té lloc a espais que donen pas a la reflexió.
Apunts i reflexió final
Per últim, un cop va acabar la taula rodona, el Sr. Alfons Martinell de REDS ens va oferir una reflexió final. Explicava que s’havia de tenir en compte la consideració del sistema cultural a la nostra societat i establir un marc de drets i polítiques culturals per poder beneficiar-se i compartir la cultura. També que “sostenibilitat” inclou satisfer les nostres necessitats culturals presents però sense perjudicar les necessitats culturals de les generacions futures. En aquest context, l’Agenda 2030 es planteja per resoldre les nostres necessitats i poder progressar. També va aplaudir a les empreses impulsores de bones pràctiques de la taula rodona i va assenyalar que “cal que es multipliquin i que creïn llocs de treball”, i no solament a nivell local, també involucrar la cooperació a nivell nacional e internacional.
