El passat dijous 15 d’octubre vam assistir a la taula rodona que portava per nom “El preu de la cultura” sobre el valor de la cultura i la cultura lliure. L’activitat va ser organitzada pel Festival de Sitges i PROA, dins d’una de les seves jornades professionals de la Industry Hub i la Catalan Films&TV. Hi van participar quatre professionals del sector cultural: Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Raimon Masllorens, president de PROA, Elena Subirà, del DocsBarcelona i Elena Neira, docent, assessora i articulista. El moderador de la jornada va ser el productor David Matamoros. 

Us deixem amb un recull dels punts més destacats de la taula: 

• El preu de la cultura: just o injust?

Les persones participants van coincidir en afirmar que el preu de la cultura ha de ser elevat però també van obrir debat en relació a si avui en dia el preu de la cultura era el correcte, si era just amb el valor que li atorgava el mercat. 

Es va coincidir a l’hora d’afirmar que el valor és subjectiu i es va debatre sobre el que el públic està disposat a pagar i el preu de mercat. També es va apuntar que s’havia de tenir en compte el creador, que el mateix mercat necessita una regulació i que necessita, sobretot, ajudes estatals.

Elena Subirà:

“La correlació entre el cost de la cultura i el que el mercat està disposat a pagar està absolutament desproporcionada en qualsevol àmbit.”

• Més branding, més recorregut

Quan parlem de cultura no solament parlem de cinema o de festivals, també parlem de música o de les plataformes i de totes les seves ramificacions. Efectivament, tots els participants de la taula van coincidir en què el branding és l’element que dona més visibilitat a la cultura i que un producte en el mercat té un recorregut proporcional al màrqueting que se’n fa. Tot i això, en aquest punt entren a debat altres aspectes que influeixen, com és el cas de la globalització i l’homogeneïtzació de la cultura. 

Elena Subirà:

“La cultura (…) és el resultat del pensament d’una societat que estimula totes les altres àrees. El branding és important per posar en valor la cultura, perquè la societat vegi que val la pena.”

HBO o Netflix són exemples d’un cinema que es globalitza, que fa que el preu de la cultura sigui més baix. Una de les preguntes a debat va ser com havien de competir els festivals i productors de cinema menys comercial davant d’aquests gegants de la indústria. Qui consumeix contingut cinematogràfic en aquestes grans plataformes només veu una petita mostra de contingut, “un mirall de les seves preferències”, on la percepció de valor que li dona és reduïda. És en aquest punt on es destaca el cinema independent, fora de l’àmbit comercial.

Miquel Curanta:

“Hem d’intentar que les nostres propostes siguin el més ambicioses possible, donar singularitat a la cultura pròpia (…). Agafem les nostres referències i donem-los una resposta global. S’ha obert una escletxa que es converteix en una oportunitat.”

• El videojoc: la cultura de la nova generació

És una realitat reconèixer que les noves generacions consumeixen un tipus de cultura molt concreta: els videojocs. Així doncs, com es pot competir en aquest sector i, és més, com es pot transmetre que hi ha més cultura més enllà dels videojocs?

Entre diverses observacions, es va comentar que és important tenir en compte la necessitat de ser més agressius amb el màrqueting dins el sector dels festivals de cinema, un aspecte que està treballant molt bé a la cultura del videojoc. També que s’ha de reconèixer que els videojocs tenen especialment la capacitat de generar comunitat, per això tenen tant èxit, i que en el cinema no és possible crear aquest sentiment perquè es troba massa fragmentat. 

Elena Neira:

“Qualsevol marca té com a estratègia treballar per a crear una comunitat que funcioni com a pol·linitzadora.”

La singularitat del treball i la creació dels nous llenguatges aporten un valor del qual s’han d’aprofitar les productores locals, que aposten per un cinema no tan comercial. És cert que hi ha pel·lícules fetes especialment per la seva comercialitat però hi ha altres productes amb components més culturals que requereixen tenir més inversió pública.

Raimon Masllorens:

“Interessa més un videojoc que un festival de cinema però ara s’obre una oportunitat. Per exemple, és el cas de El Hoyo, pel·lícula que s’ha situat número 1 a les plataformes, i això abans hagués estat impossible.”