Fotograma del film “Mothers of Revolution” de Briar March, projectat a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival que va començar la seva trajectòria el juny de 1993. Té com a objectiu la promoció del cinema dirigit per dones, visibilitzant la cultura audiovisual femenina i projectant filmografies de directores d’arreu del món, evidenciant d’aquesta manera la importància de la contribució de les dones en el desenvolupament de la creació audiovisual. Després de gairebé tres dècades d’història, la Mostra ha esdevingut un espai cultural estable i una plataforma d’exhibició alternativa cada vegada més compromesa amb el debat sobre els processos creatius. Entre les preocupacions de la Mostra es troba el debat sobre el paper dels festivals en el recorregut cinematogràfic, convertint-se així en una proposta cultural que s’organitza al voltant de dos moments, comença a l’estiu i torna a la tardor, oferint una alternativa al caràcter competitiu de la majoria de festivals de cinema.
Cinema fora de lloc
Al llarg dels mesos de maig, juny i juliol tindran lloc cinc projeccions a l’aire lliure a diferents places dels districtes de Ciutat Vella, Gràcia i Nou Barris. Les quatre primeres sessions estaran copades per comèdies realitzades als anys noranta per directores lesbianes: les protagonistes dels seus films, així com les seves històries, també estan travessades per la vivència de la dissidència de gènere i sexual. L’escassa difusió que van tenir aquestes pel·lícules en el seu moment, les dificultats per localitzar-les avui dia i la força del boca-orella les han convertit en obres de culte per a la comunitat LGTBIQ+.
Per tancar aquesta programació es projectaran les peces guanyadores de Cortos en femenino 2023, convocatòria anual de curtmetratges dirigits per dones que organitza TRAMA – Coordinadora de mostres i festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzats per dones.
Fotograma de “But I am a Cheerleader” de Jamie Babbit, film projectat a la secció Cinema fora de lloc de la MIFDB
Persistències fílmiques
Aquesta secció s’endinsa en l’esperit original de la MIFDB posant en diàleg pel·lícules rescatades d’altres moments històrics amb peces contemporànies, per afavorir que d’aquest encontre es produeixin nous escenaris d’interpretació i per situar les pel·lícules com a punts d’una mateixa constel·lació. Veure amb ulls d’avui films de recuperació afavoreix el desplegament de nous significats i de noves relacions amb els públics.
La persistència de la visió és un fenomen que demostra com una imatge roman a la retina humana una dècima de segon abans de desaparèixer, les persistències fílmiques que donen títol a aquest cicle fan referència a la voluntat continuada de sacsejar els models fílmics inventant nous llenguatges per a narrar les nostres resistències. Les peces que nodreixen aquesta programació se signifiquen per emprar formes de producció que mostren la insistència de les cineastes del passat i del present en fer ús del medi fílmic com a forma de denúncia social en processos que impliquen, a parts iguals, col·lectius feministes, professionals del cinema, obreres i activistes. Pel·lícules recents a les que observarem el desig de recuperar a través de l’animació, l’entrevista o la recreació, els actes rebels i subversius de les dones que han obert camí per a nosaltres. Films que opten per posar l’atenció en les micro resistències, gestos mínims, però profundament transformadors com pot ser la recuperació d’una llavor en territori ocupat, recol·lectar plantes silvestres o acoblar objectes rebutjats creant peces totalment noves. Extremadament vigents, també veurem pel·lícules que s’atreveixen a posar sobre la taula la construcció dels nostres desitjos més complexos, o que s’entenen com a processos de dol individuals, familiars i de tota una diàspora.
Fotograma de “Para su tranquilidad haga su propio museo” de Ana Endara i Pilar Moreno, projectat en la secció Persistències fílmiques de la MIFDB
Retrospectiva a Yvonne Rainer
Es mostraran set dels films d’Yvonne Rainer, restaurats recentment, per capbussar-nos de manera profunda en l’obra fílmica d’una autora que situa en el centre la voluntat de treballar la ruptura de les convencions fílmiques preexistents i la invenció d’un llenguatge cinematogràfic més propici per a executar el seu discurs. El seu primer llargmetratge, Lives of performers (1972) obre el camí a allò que seran les seves cerques més importants: la subversió del discurs narratiu, la ruptura amb el model d’identificació amb els personatges i el fluix continu d’esdeveniments. Com ella mateixa explica a La narrativa al mal servicio de la identidad (1991), s’interessa per films “en els quals a cada escena haurem de decidir de nou les prioritats de mirar i escoltar”. En les tres dècades següents aprofundirà en aquestes cerques a través de sis llargmetratges més on explorarà temàtiques polítiques i socials com l’imperialisme, la identitat, l’amor romàntic, el privilegi o l’envelliment.
Fotograma de “MURDER and murder” de Yvonne Rainer, projectat a la secció retrospectiva Yvonne Rainer a la MIFDB
A més, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, disposarà de sessions especials.
